6a etapa – Rostres
Alguna vegada vaig creure que l’Andreu Martró havia viatjat a un planeta remot, on homes i dones -més elles que ells- tenien un sentit de l’equilibri intern que ajuda a aconseguir la bellesa de les cares i l’harmonia dels cossos. Els seus personatges no necessiten la paraula per expressar-se, ja que tot ho diuen amb la mirada. No es tracta només de la bellesa física que plasma a les seves figures, sinó de la intel·ligència que posa als seus ulls.
JM Cadena
Mirades que penetren
el sentit de les coses
per guardar-lo en silenci.
Miren,
i amb els ulls clucs
també hi podrien veure.
Miren
com un recurs per donar
aparença humana
a la seva saviesa còsmica.
Encontres amb l’obra de Martró. Norberto León